Marta Neira
Article publicat al Masnou Viu, abril 2013
En el ple de febrer vam aprovar la constitució del Consell municipal de Benestar Social i el corresponent reglament, també es van aprovar els pressupostos municipals, amb una nova partida, “Pla d’acció social” amb una dotació de 100000 euros que té per objecte dotar econòmicament l’esmenta’t consell.
El resultat és decebedor, ja han passat dos mesos i el govern municipal no ha convocat el consell, no han fet absolutament res, però, això si, ja s’ha gastat 16000 euros de la partida abans esmentada, no per cobrir una emergència social sinó simplement per cobrir despeses del campus i el casal d’estiu.
Ja començo a veure quina és la estratègia del govern (CiU, ERC), aquesta partida la destinaran al que els interessi i quan mes triguin en convocar el nou Consell més marge tindran per fer-ho. Es realment deshonest.
El grup municipal socialista vam impulsar aquest consell per afrontar plegats - govern, oposició i entitats humanitàries- la situació de pobresa que afecta ja a tantes persones, nosaltres considerem que l’abordatge d’aquesta problemàtica social ha de ser una prioritat absoluta del nostre Ajuntament i que tots ens hi hem d’implicar perquè la situació ho exigeix. En lògica conseqüència, consideràvem que aquesta prioritat s’havia de materialitzar en el Pressupost municipal.
Vull recordar que el Consell té com a missió combatre la pobresa i promoure la inclusió social,promovent accions coordinades d’ocupació, habitatge i serveis socials. Un repte que obliga i ha d’encoratjar tots i cadascun dels seus membres a treballar amb entrega i dedicació, cercant les millors solucions des de la reflexió, el debat i el consens.
Nosaltres tenim idees i sobretot ganes de treballar en el si del Consell però ja estic veient que això no serà possible donada la manca de voluntat política del govern municipal.
De fet està en la línia de l’estratègia d’aquest govern que és la de complir tràmits per quedar bé i després no fer res, com ja hem vist amb la participació ciutadana, la transparència i ara amb el Consell de Benestar Social.
Una actitud característica dels governs dèbils que fugen del debat com gat escaldat.
