intervenció a l'acte del dia de la dona, 8 de març del 2011

Reflexions personals al voltant del 8 de març 8 de març del 2011.

Diada 8 de març de 2011

Avui recordava el moment en que l’Eduard Gisbert em va proposar formar part de la seva llista electoral. Jo només li vaig posar una condició: que la llista fos paritària, és a dir, que hi hagués una representació equilibrada de dones i homes. I ho vam fer…

Poc després es va aprovar la llei d’igualtat que contemplava, entre d’altres aspectes, la paritat en les llistes electorals.

Mai t’agrairé prou, Eduard, la confiança de posar-me al capdavant de la regidora de la dona, donant-me l’oportunitat de treballar al servei de les dones del nostre municipi. Per cert, aquest és el meu darrer 8 de març de regidora de la dona, així que estic una mica trista perquè sento que he tingut poc temps; és cert que hem fet moltes coses, la més important, el CIRD, convertint la casa de cultura en la casa de les dones, però queden tantes coses per fer… De totes maneres, sigui on sigui seguiré treballant pel reconeixement de les dones, per donar a conèixer el seu llegat, per la seva visibilitat, pel seu apoderament.

Avui i aquí hem avançat molt en la igualtat de drets de les dones i hem pogut arribar-hi gràcies a la lluita de tantes i tantes dones i "homes de bona fe" que al llarg de la nostra història han lluitat pels drets de les dones.

Avui parlem de paritat i cal recordar que a Espanya les dones van veure reconegut el seu dret de vot l’any 1931 en el marc de la II República, gràcies a la Clara Campoamor.

Després tots sabem què va passar, un llarg temps de grisor, de manca de llibertats, que va portar a l’exili a molts defensors/es de la democràcia, entre elles la Clara Campoamor, que va marxar a Argentina, on, per cert, les dones obtenien el dret a vot l’any 1947; poc després va marxar a Suïssa i "ojo al dato" a Suïssa les dones voten des de l’any 1971.

I encara hi ha persones que els hi estranya que s’apliquin accions de discriminació positiva a favor de les dones. Però, home, si fins fa quatre dies ens havien negat els drets més bàsics de ciutadania!!!!

És clar que cal afavorir obertament a les dones a tots els nivells, perquè simplement no partim de les mateixes condicions ni socials, ni polítiques ni econòmiques.

Faig una crida a les dones perquè surtin de l’àmbit privat, domèstic i entrin de ple en el domini públic, perquè es imprescindible la nostra saviesa, la nostra fortalesa i el nostre poder per a gestionar les qüestions col·lectives.

I també als homes, per a que feu la part que us correspon en la cura dels fills i filles, de les persones dependents, de les tasques domèstiques.

Perquè estic convençuda que aquest és el camí a una societat més equilibrada, amb més oportunitats per a tothom. És l’únic camí per assolir una societat millor per a tothom, on tots serem mes feliços… Som-hi doncs.