En primer lloc, i de manera molt especial, pels nombrosos veïns i veïnes del barri que ens varen acompanyar, que varen omplir a vessar la primera planta de la Casa.
En segon lloc, pel càlid i meritori concert amb el que ens varen obsequiar els i les joves intèrprets de la Jove Orquestra, sota la direcció d'aquest jove extraordinari que és en Marc Ariño. El seu mostreix va combinar a la perfecció fragments de grans clàssics com Schubert i Vivaldi, amb obres populars com El meu Avi, un tango de Gardel i el Que tinguem sort d'en Llach, que en Marc ens va voler dedicar per a aquestes eleccions.
Com és costum en els nostres actes d'aquesta campanya, tot i que erem moltes persones, no va faltar sopar: una vintena llarga de truïtes variades i unes quantes amanides, aportat tot desinteressadament per amigues i amics va ser suficient per a què ningú no patís gana. Això sí: tampoc no va sobrar gaire res.
També hi va haber temps per parlar. La Lola Andrade, veïna del barri i nº 9 de la nostra llista, va començar amb una apassionada intervenció, seguida per un Eduard Gisbert divertit, entranyable i reivindicatiu, tant de la bona feina feta aquests darrers vuit anys,com del que queda per fer en aquest barri, que també és el seu. Jo em vaig sentir molt còmode parlant de la necessitat de fer una política més propera a la gent, de la importància de posar com la primera de les nostres prioritats la creació de llocs de treball i de la cultura i la creativitat com a motors de realització personal i social i de desenvolupament econòmic.
Finalment, i com també és habitual, diverses persones varen intervenir opinant i fent preguntes, sobre qüestions del barri i del Masnou en general, i així vàrem poder fer el que realment més ens apassiona: parlar del Masnou i mirar d'anar trobant entre tots i totes solucions per els nostres problemes col·lectius.
I com sempre, unes fotos...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada