Intervenció de Marta Neira al Consell de Federació

El dissabte 19 de febrer, el PSC del masnou va organitzar la Jornada de debat del Consell de Federació del PSC del Maresme en el que van intervenir Manuel Mas, Diputat al Congrés i Isabel López Chamosa Diputada al Congrés i portaveu socialista a la comissió de seguiment i avaluació dels acords del pacte de Toledo els quals van presentar l’acord social i econòmic pel creixement de l’ocupació i la garantia de les pensions; Joaquim Coll, Doctor en Història Contemporània, coautor de l’assaig polític “A favor d’Espanya i del Catalanisme”  i Daniel Fernández. Diputat al Congrés i membre de la Comissió Executiva del PSC i del Comitè Federal del PSOE, els quals van fer un anàlisis i posterior debat sobre la situació política.

L'obertura de l'acte va anar a càrrec de Santi Fontbona i la cloenda per part de Joan Rangel.

Eduard Gisbert, Alcalde del Masnou, va encarregar-se d'acomiadar els assistents mentres que Marta Neira, candidata socialista a l'alcaldia va ser la persona que va donar la benvinguda als assistents i ho va fer amb el discurs que tot seguit us reproduïm:

Benvingudes i benvinguts al Masnou.

La nostra agrupació celebra la convocatòria d’un debat tant important com aquest i agraeix a la Federació el gest d’haver pensat en la nostra ciutat a l’hora d’organitzar-lo.

El debat és oportú, ja que no hi ha dubte de què aquest és un moment difícil per als socialistes i pel futur del nostre Partit. 

Acabem de patir una severa derrota electoral de la que ens costa massa recuperar-nos i dia sí dia també acusem el desgast de tantes mesures impopulars que sembla ser cal adoptar per sortir de la crisi.

Sé per experiència personal que de les dificultats en podem aprendre molt, ens esperonen a créixer, a ser més forts i a ser millors.

Si sabem aprofitar-les.

I per començar, el primer que hem de fer és reconèixer els errors.

Un dels més greus que hem comès en aquesta crisi és entestar-nos a negar l’evidència i no ser capaços d’explicar en tot moment clarament a la ciutadania la gravetat de la situació. 

Aquesta actitud ha estat demolidora per a la nostra credibilitat.

I el més greu és que seguim perillosament per aquesta mateixa via.

A l’hora de presentar les mesures tant impopulars que ara toquen sembla que les prenem més per la pressió dels mercats, dels bancs, dels xinesos o dels alemanys que per convicció pròpia. 

I el que menys podem exigir als governants és la valentia de governar d’acord amb les seves conviccions, i no al dictat d’interessos aliens.

Espero que la trobada d’avui contribueixi a un necessari canvi d’actitud radical: explicar a la gent les coses tal com són i deixar molt clar que fonamentem les nostres polítiques no en el dictat d’Europa o de qui sigui, sinó en la convicció profunda de què són les millors per servir els interessos col·lectius.

L’altra gran repte que tenim que afrontar és adaptar el nostre discurs i les nostres polítiques a un mon molt diferent del que pensàvem viure.

No som rics.

No podem pretendre construir l’estat de benestar a cop de talonari.

S’ha acabat l’època del malbaratament.

Els recursos públics són cada cop més escassos i segurament així seguiran per a les properes generacions.

No podem basar les nostres polítiques en l’oferta de serveis i prestacions, tractant la ciutadania com a clientela.

Hem de redescubrir una altra manera de fer política.

Basada en saber escoltar la gent, saber exercir l’autoritat i saber reclamar i donar joc a la responsabilitat individual de les persones i a la seva implicació activa en el servei dels interessos col·lectius.

Aquesta és la política que ara toca, i espero sincerament que aquesta jornada de debat ens ajudi a entendre-la i a practicar-la.